Emissions de GEI a l´atmosfera

Existeix un consens generalitzat en la comunitat científica a l’hora d'atribuir el fenòmen del canvi climàtic a l’augment de concentració de gasos d’efecte hivernacle generats per les activitats humanes.

La realitat és que sense la presència natural d’alguns d’aquests gasos a l’atmosfera, com el vapor d’aigua i el CO2, creant el conegut efecte hivernacle, la Terra seria un lloc molt diferent al que coneixem ara.

Però les emissions d’origen antropogènic (causat per l’acció humana) d’aquests  gasos, que han mantingut un creixement exponencial des del començament de l’era industrial, amb la crema massiva de combustibles fòssils, ha potenciat aquest efecte, amenaçant actualment la salut del Planeta.

El Protocol de Kioto recull els sis grups de gasos causants de l’efecte potenciats del canvi climàtic:

• Diòxido de Carboni, CO2
• Metá, CH4
• Òxid nitrós, N2O
• Hidrofluor carbonis, HFC
• Perfluor carbonis, PFC
• Hexafluorur de sofre, SF6

No obstant, el diòxid de carboni és el que més interès i preocupació genera. A aquest gas se li fa responsable del 78% de l’impacte sobre el clima. És per aquest motiu, que per comptabilitzar l’impacte global de tots els gasos, s’ha establert com a unitat de mesura la tona de CO2 equivalent.

Des de l’inici de la revolució industrial, quan es va començar a cremar grans quantitats de combustibles fòssils per cobrir les necessitats d’energia dels processos industrials, fins avui, la quantitat de CO2 a l’atmosfera s’ha incrementat de manera continua en un 32%.  Així mateix, el metà, l’òxid nitrós i altres gasos d’origen antropogènic,  potenciadors de l’efecte hivernacle, també han augmentat la seva concentració en l’atmosfera d’una manera notable.

La crema dels combustibles fòssils desprén calor i allibera C02. D’aquesta manera, la concentració de CO2 no ha deixat d’augmentar des del segle XIX perquè les emissions antropogèniques superen la capacitat d’absorció de CO2 per part dels oceans, boscos, sòls i altres sistemes naturals (embornals de carboni).

El creixement demogràfic i l’actual model socioeconòmic originen una gran pressió sobre la capacitat autorreguladora de l’atmosfera, fet que estè provocant una situació propera als seus límits i, segons alguns científics, sobrepassant-los.

Les causas principales d’emissions de GEI varien segons els hemisferis del planeta. Així, en l’ hemisferi nord, estan associades a la generació d’energia, a la producció industrial i al transport; mentre que en l’hemisferi sud, les causes principals es deriven del canvi en els usos de la terra, capitalitzat fonamentalment per la crema o tala de masses de boscos per la seva transformació en terres de conreu o de pastura. La desforestación causa un 20% de les emissions mundials, per davant fins i tot del transport (17%).

És necessari assenyalar que en els darrers anys s’han reduit les emissions de CO2 per unitat del PIB (Producte Interior Brut) en la majoria dels païssos industrialitzats (excepte alguns casos, entre ells, Espanya). Les raons d’aquesta disminució s’han de trobar en la introducció de tecnologies més eficients, l’increment del sector serveis i al desplaçament de les empreses més contaminants als païssos menys desenvolupats.

No obstant, el creixement constant d’aquestes economies així com els importants augments d’emissions en altres sectors com el transport i el sector domèstic, han fet que la quantitat d’emissions totals de GEI d’origen humà hagin augmentat considerablement.
Com a dada reveladora de la magnitud i manca de sostenibilitat del consum actual de combustibles fòssils, pot indicar-se que el consum mundial en un any de carbó, petroli i gas natural equival a la quantitat que al planeta li va costar un milió d’anys formar el depòsit geològic. Al mateix temps, aquest consum anual emet a l’atmosfera més de 6.000 mil•lions de tones de CO2.