Conseqüències del canvi climàtic

Els models climàtics més avançats preveuen una sèrie d'efectes davant l'augment desmesurat de la concentració de CO2 en l'atmosfera pel que fa a dècades anteriors si no es prenen mitges decidides per a la seva mitigació. Aquests canvis poden resumir-se en:

Un augment de la temperatura de l'aire de la troposfera, en totes les latituds, pràcticament, sense excepció.

- L'escalfament de les regions polars pot resultar de dos a tres vegades més gran que l'escalfament dels tròpics.
- Un escalfament global mitjà, d'entre 1,8 i 4°C, durant aquest segle.
- L'estratosfera es refredarà significativament.
- L'escalfament superficial serà major a les altes latituds durant l'hivern, però menors durant l'estiu.
- La desaparició de fins el 30% dels ecosistemes mundials durant aquest segle, si no disminueixen les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

L'informe "Escenaris Climàtics Regionalitzats per a Espanya" (2007) alerta que durant aquest segle la temperatura peninsular augmentarà entre 4 i 6ºC, amb màxims de fins a 8ºC en l'interior a finals de segle. El mateix informe assenyala que les precipitacions poden descendir fins a un 40% en el sud i a finals de segle.

Així mateix, els models també preveuen canvis en el cicle hidrològic, que poden resumir-se en:
Augment de la precipitació i de l'evaporació, en general.

- Un augment de la diferència entre la precipitació i evaporació a les regions polars.
- Un increment pluviomètric entre 50 i 150 mm anuals.
- Hi haurà un augment en tot l'any de les precipitacions a les altes latituds, mentre que algunes àrees tropicals experimentaran petites disminucions.
- Períodes de nevades més breus.
- Una disminució de la coberta i l'espessor del gel marí.

Les repercussions que es poden esperar davant aquestes previsions dels models climàtics són molt diverses, tant en l'àmbit ecològic com en el socioeconòmic i l'humà. També seran molt complexes per les múltiples interaccions i desajusts que es produiran entre tots els sistemes implicats.

Un dels efectes més citats i catastròfics serà l'augment del nivell del mar, que pot fer desaparèixer poblacions i ecosistemes costaners. El quart informe del Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic de l'ONU adverteix d'un augment del nivell del mar d'entre 18 i 59 cm, que a Espanya podria afectar a zones com el Delta de l'Ebre, Doñana o al 40% de les platges del Cantàbric.

Es pronostica un augment de la biomassa, incrementant-se la productivitat agrícola en àmplies regions i creixent d'aquesta manera la capacitat de fotosíntesi dels vegetals i la immobilització de carboni a la biomassa.

Al medi mediterrani empitjorarà l'aridesa i la desertització. El canvi donarà avantatges a les espècies xeròfiles sobre les menys adaptades a les condicions de sequedat ambiental i edàfica.

Les espècies de vida curta s'adaptaran millor a les noves condicions climàtiques que les de vida llarga atesa la seva alta taxa de renovació. Igualment, les espècies més rares o endèmiques quedaran, en general, més seriosament afectades pel canvi, per la qual cosa la biodiversitat pot quedar empobrida.

També és d'esperar la progressió de malalties i plagues, tant en els vegetals com en els animals, i el desequilibri d'algunes cadenes tròfiques en veure's afavorides pels canvis certes espècies sobre altres. Algunes malalties tropicals, com el paludisme, poden desplaçar-se a latituds mitjanes afavorides per l'augment de la temperatura.

De la mateixa manera els cultius poden veure's afectats a les seves àrees de localització, originant problemes socioeconòmics. Certes espècies no podran cultivar-se en algunes zones en haver variat els seus hàbits climàtics.