El Protocol de Kioto

La gravetat del problema del canvi climàtic ha portat als païssos a buscar solucions per  combatre l’escalfament del planeta. Fruit d’aquesta preocupació va néixer el Conveni Marc de Canvi Climàtic de Nacions Unides, l’objectiu final del qual és l’estabilització de les concentracions en l’atmosfera dels gasos d’efecte hivernacle a un nivell que impedeixi la interferència perillosa de les activitats humanes sobre el sistema climàtic.

Pel fet que els objectius de reducció d’emissions d’aquest Conveni Marc no eren vinculants pels païssos signants, es va redactar un protocol amb objectius vinculants i un calendari, materialitzant-se el Protocol de Kioto, signat en desembre del 1997 por 89 païssos.

Finalment, el Protocol de Kioto va entrar en vigor el febrer del 2005. Segons l’acord, ratificat o en procés de ratificació fins al moment per 169 països, que sumen el 61,2% de les emissions mundials, existeix un compromís  de reducció global de les emissions de GEI en un 5,2% per sota dels nivells del 1990.

La Unió Europea va signar un compromís de reducció conjunta fixat en un 8% de les emissions base de gasos d’efecte hivernacle de l’any 1990 pel període 2008-2012, adquirit independentment de l’èxit de la ratificació del Protocol. Cada estat membre té, no obstant, un compromís pactat diferent, que o bé pot ser de reducció o de limitació. En el cas d’Espanya, és un compromís que limita l’augment d’emissions de GEI un 15% per sobre de les corresponents a l’any base.

No obstant això, segons l'iforme "Evolució de les emissions de gasos d'efecte hivernacle a Espanya. 1990-2006" (CC.OO. i World Watch Institute, 2007), les emissions a Espanya han crescut un 48%, el que confirma a Espanya, al costat de Dinamarca, com el país europeu que més s'allunya dels objectius de Kioto. Malgrat aquesta xifra, l'any 2006 va registrar un descens del 4% en les emissions, una tendència positiva, en el marc d'un creixement econòmic i de població a Espanya, que no es donava des de l'any 1990.