|
L´amenaça del canvi climàtic  
El clima del nostre planeta està experimentant importants alteracions que s'han fet més evidents des de fa vàries dècades, principalment com a conseqüència de l’emissió de gasos que potencien l’efecte hivernacle (GEI), originats per l'augment en l'ús de combustibles fòssils, como el petroli, el gas o el carbó-, la descomposició de residus urbans o ramaders i els canvis en els usos de la terra.
Existeixen ja proves incontestables d’aquest canvi. La temperatura de l’atmosfera a nivell superficial ha experimentat un escalfament progressiu des del començament de l’era industrial fins als nostres dies de 0,6º C de mitjana, registrant-se un augment major en algunes zones com els pols o l’arc mediterrani.
L'Organització Meteorològica Mundial té registrats els anys més calorosos. La llista està encapçalada per 1998, amb un augment de 0,58ºC respecte a la mitjana del període 1961-90. La llista la completen 2003, 2005 i 2006.
Els anys més càlids dels quals es tenen registre s’han produit a partir de 1990, any que marca trambé un icrements de canvis estacionals notables, el desglaç de superficies polars, pujada del nivell dels oceans, canvis en els fluxes de circulació general de les corrents marines.
S’estan incrementant la freqüència i gravetat de fenòmens meteorològics extrems: inundacions, onades de fred i calor o períodes de sequera. Entre 1970 i 2004 s’ha duplicat de manera global el número d’huracans qualificats amb la màxima categoria de força. I amb això, els danys tant econòmics com personals fruit d’aquestes catàstrofes.
Estan desapareixent algunes espècies animals i vegetals, que no poden adaptar-se als canvis climatològics tan ràpids dels seus hàbitats. Nombroses poblacions de la costa estan sota l’amenaça enfront el creixement del nivell del mar, fruit del desgel de grans masses de gel als pols i l’augment de la temperatura del mar.
L'últim informe de Nacions Unides (2007) xifra en el 30% les espècies que poden extingir-se durant aquest segle de no frenar els nivells d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Els informes oficials preveuen també que 200 milions de persones (refugiats climàtics) es veuran obligats a deixar els seus llocs de residència per culpa dels efectes del canvi climàtic en els seus territoris, la majoria en països pobres i del Sud.
Aquests són alguns exemples de la resposta del planeta davant els efectes que estan alterant el complexe sistema climàtic. Tot això està passant ja, però s’ha de preveure un enpitjorament de la situació a llarg termini, ja que està previst que a finals del segle XXI, la temperatura mitjana de l’atmosfera a nivell superficial augmenti entre 1,8 i 4 ºC, segons el IPCC (Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic de Nacions Unides, poner link a su página) al seu Quart Informe de Situació.
La salut humana també es veurà afectada com a conseqüència d’aquests canvis al clima. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha informat que un augment de 2 o 3 graus en la temperatura mitjana pot causar greus conseqüèncias a tots els nivells: ja sigui en forma d’augment de malalties contagioses com el còlera, la malària o el dengue, o de patologies com l’asma o les alèrgies, o per culpa dels ja esmentats fenòmens climàtics extrems. El canvi climàtic provocarà que el clima sigui més rigurós en algunes zones del planeta, possiblement amb menys precipitacions en l’àrea mediterrània i, per contra, amb més precipitacions en Europa central i en les latituds àrtiques.
|